acabussar

Retour 

1. v. tr. dir.

a. 'immerger, plonger [la tête en avant]'

RecMédPrB 234: … e pois acabusa la en aiga benedicta e pausa o sobre l'autar

SHonRn 2:319b: Accabustaren lo en lo gran pelech / De la mar

13e s. NarbonneLv 6:518b: Et enaysi sias acabussatz en la preondesa d'abis co fon Faraon am sa cavalgada

b. 'provigner'

1350Pans3 sans contexte

1351Pans 2:38,15: Item a viii jorns de decembre, per lo jornal de x homes acabusadors, loscals acabuseron totas sas vinhas, a ᴠ s. per home, ɪɪ lb., x s.

1354Pans 2:44,36: Item a xᴠ de febrier, per far podar totas sas vinhas… Per lo jornal de xɪɪɪɪ homes per acabussar, ɪɪɪ lb., ɪɪɪ s.

1355Pans 2:46,13: Item a xᴠɪɪɪ de ginoier, per far acabusar totas sas vinhas, ɪ lb., x s.

1356Pans 2:48,31: E per lo jornal de… per acabussar las socas quez els avien laissat volontiers…

1357Pans 2:51.40: E per lo jornal de xᴠɪɪɪ homes… per acabussar totas las vinhas…

2. v. pr.

'se jeter la tête la première, plonger'

SFrancMirA 4.1,6: Reclamatz… si per aventura se volria acabussar en lo mar e que vos redes las anchoras que avem perdudas.